E pur si muove!

Aquestes cèlebres paraules, que hom atribueix a Galileo Galilei, quan aquest va ser jutjat per la Inquisició per la seua obstinació a l’evidència científica front a les decisions arbitràries del poder fàctic (en aquella època l’Esglèsia), són tot un símbol de la resistència científica als dogmes violents.

“I tanmateix es mou!”

No m’agrada seguir-li el joc a la moderna “Inquisició pepera”, però per evitar allò de qui calla atorga, vull dir la meua al respecte de la publicació del Diccionari Normatiu del valencià i la ingerència del PP a la definició que fa de valencià aquest diccionari que ha costat 12 anys de treball.
Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.
Com a valencià que estima i usa amb dignitat la seua llengua, sempre estaré al costat dels qui l’estudien, la normativitzen i ajuden a la seua conservació, front als dogmàtics que van per la vida dient “aquí se habla valenciano“. Ja poden alçar-se en còlera i bramar que la Terra és el centre de l’Univers, perquè malgrat tot, es mou.