M’agradaria donar la meua lectura dels resultats de les eleccions catalanes del passat 25N i deixar-ho per escrit, més que res perquè si hui hi hagués un apocalipsi i desaparegueren tots els diaris del món excepte els espanyols, pareixeria que han guanyat els nacionalistes espanyols. Com ja he comentat este matí, toca fer un xicotet repàs per la premsa.
Però abans de repassar les elucubracions negacionistes faré la meua lectura, que al cap i a la fi és la lectura de qualsevol que sàpiga sumar. En primer lloc cal destacar l’alta participació de prop del 70% que dóna una incontestable (inclús per als unionistes) legitimitat a la contesa electoral.
independència sí, però esquerres, també
Parafrasejant a Joan Fuster (El País Valencià serà d’esquerres o no serà), he titulat aquest article com a La independència serà plural o no serà. Crec que és aquest el missatge que la societat catalana ha expressat a les urnes. El President Mas ha intentat capitalitzar en exclusiva el moviment independentista, reclamant una majoria absoluta per a dur a terme la construcció de l’Estat Català des del prisma democristià. Però una part important de la societat catalana li ha dit: “independència sí, però esquerres, també”. I és des d’aquesta perspectiva que hi ha que felicitar a la societat catalana que no ha renunciat al debat dreta-esquerra, pel debat independència-dependència, si no que els ha compatibilitzat a la perfecció. Capítol a banda mereixen les lectures esquizofrèniques (esquizofrènic és aquell que viu sense connexió amb la realitat que l’envolta) que en fan els mitjans de comunicació espanyols(istes). El nivell d’esquizofrènia és tal, que s’arriba a demanar la dimissió de qui ha guanyat les eleccions. S’imaginen vostès que Rajoy isquera reelegit després de les retallades i els diaris li demanaren la dimissió? El resum que en faig jo al llegir les capçaleres madrilenyes és que o no han entès res o no ho volen entendre. El projecte sobiranista no és un projecte del president Mas, és un projecte del poble català, i així ho pot deduir qualsevol que faça la suma que ha fet el diari Avui. Això vol dir que el disseny del full de ruta serà més complex que si fos el projecte d’una sola persona, però al mateix temps vol dir que serà un full de ruta més segur, fruit del consens i la pluralitat, cosa que pot costar d’entendre en l’imaginari d’una societat, l’espanyola, acostumada a la polaritat bipartidista. És evident també la pujada del vot unionista, però es tractava d’això, de mesurar les forces d’uns i altres i amb una participació tan alta, crec que els unionistes acaben de conèixer el seu sostre electoral. A aquells que usen l’argument de que CIU i ERC no deurien de pactar perquè estan a les antípodes l’un de l’altre pel que fa a política social, només hi ha que recordar els pactes PP-PSOE, per exemple al País Basc. Quan ha interessat un front nacional, l’han fet sense cap problema ètic. Feu una ullada als diaris i jutgeu vosaltres mateixos.