Sèrie: Ally McBeal (1997)

[Puntuació: 7/10]

Definitivament el Josep s’ha tornat boig. Què no està fent una review d’Ally McBeal? Doncs mira. Pensant en les sèries de la meua vida, m’ha vingut al cap aquesta i m’ha fet gràcia recordar-la.

La sèrie es va estrenar l’any 1997 (ja ha plogut) i estava protagonitzada per l’actriu Calista Flockhart. El que més recorde de la sèrie són dos coses.

Una és la música. La música jugava un paper fonamental a la sèrie i la cantant Vonda Shepard es va donar a conèixer gràcies a ella.

http://www.youtube.com/watch?v=j_Kktmzk8us

Un altre cantant, en aquesta ocasió ja consagrat, que cobrava protagonisme a la trama de la sèrie, va ser Barry White. Memorable l’escena en la que el persoatge John Cage no pot evitar deixar-se portar per la música que sent al seu cap i contagia als que té al seu voltant.

http://www.youtube.com/watch?v=pQN1COeI75E

El bany unisex on tenien lloc moltes de les seqüències:

L’altre element clau de la sèrie era la personalitat esquizoide dels seus protagonistes. Cadascun més estrany que l’anterior.

Un ambient d’un buffet d’advocats que només m’he tornat a trobar amb Boston Legal (2004). No debades és del mateix creador. Una sèrie aquesta darrera que va ser cancel·lada molt prematurament i que a mi m’encantava (però eixa serà un altra història).


Pel·lícula: The Adjustment Bureau (2011)

[Puntuació: 5/10]

The Adjustment Bureau (traduïda a l’estat espanyol com a “Destino Oculto“), és una pel·lícula basada en un relat curt del prolífic Philip K. Dick.

La pel·lícula és un autèntic despropòsit argumentístic executat d’una manera mediocre. No paga la pena perdre 107 minuts de les vostres vides veient una cinta que banalitza un argument que als amants de la sèrie Fringe vos serà molt familiar. La més que sospitosa semblança d’aquests personatges amb els “The Observer de la sèrie de J.J. Abrams em va fer sentir curiositat per vore aquesta cinta. No sé si s’assemblen perquè són un plagi, o perquè ambdós estan basats en el relat de Philip K. Dick, però el que és segur és que els personatges de la sèrie tenen una atmosfera molt més misteriosa i estan molt millor desenvolupats des del punt de vista argumental.

Una oportunitat desaprofitada per a haver executat una història de Ciència Ficció que a priori resulta molt atractiva. Una estirp de personatges que controlen les nostres vides, si més no, les vides que resulten importants per al desenvolupament de la humanitat, i que en aquesta cinta han reduït a una història pseudocatòlica i pastissero-romanticona.

Llàstima, perquè ja tenia ganes de Ciència Ficció a la gran pantalla.


Pel·lícula: Puta misèria! (1989)

[Puntuació: 6/10]

Ahir vaig assistir, en el context del cinefòrum organitzat pel OCCC, a la projecció de la pel·lícula Puta misèria!. La projecció va estar presentada i posteriorment comentada per dos convidats de luxe, el director del film Ventura Pons i l’autor de la novel·la original Rafael Arnal.

La pel·lícula és una tragicomèdia que recorda les comèdies italianes dels anys 60-70 i està ambientada en les miserables vides d’uns pobres desgraciats que malviuen a l’horta de València.

M’ha sorprès que algunes coses que retrata el film encara són vigents, com ara la lluita per defensar la conservació de l’horta (algunes coses no canvien mai). D’altra banda també em va agradar vore al desaparegut Joan Monleón en el paper de Guàrdia Civil.

En definitiva, una comèdia entretinguda, curiosa i amb tot un catàleg d’insults i expressions populars valencianes. El problema és que si la voleu vore ho teniu malament ja que no és fàcil de trobar. De fet, el propi director va vindre amb la seua pròpia còpia baix del braç 🙂

Bona alternativa cultural aquesta del cinefòrum de l’OCCC, que dimarts que ve ens oferirà La mosquitera (2010).

 


Els meus podcasts preferits

Quan vaig al gimnàs o isc a córrer sempre porte damunt el meu mp3. Però a diferència de la majoria de gent, no porte música sinó podcasts.

Aquests són els meus podcasts preferits ordenats per blocs temàtics.

Tecnologia:

Oci i entreteniment:

Diversos:

  • La Rosa de los Vientos (un programa molt complet sobre misteris, ciència, història,…)
  • Milenio 3 (El veterà programa de l’Íker Jiménez. No necessita més presentacions)
  • Ser consumidor (informació al consumidor. Programa de la Cadena Ser)

Per a escoltar els podcasts a l’ordinador utilitze Google Reader, el que em ve perfecte per a tindre’ls sincronitzats amb el meu Android, on els escolte amb el programa Listen.


Més eines digitals per millorar el nostre català

Després d’aquella primera recomanació, continue presentant-vos eines digitals per millorar el nostre català.

Eines 2.0

Eines 1.0

Salut, i que disfruteu del bon català.


gdgt.com o la xarxa social dels geeks

L’ordinador de sobretaula, el portàtil, el netbook, l’smartphone, la PS3,… Si, com jo, sou dels que col·leccionen gadgets i més gadgets, gdgt.com és la vostra plataforma. Es tracta d’una xarxa social orientada als geeks, on podem compartir els nostres gadgets i participar en els fòrums on es debat sobre les novetats i les especificacions tècniques d’aquests aparellets que ens alegren un poc la vida.

La plataforma té un cert esperit wiki, ja que si trobem a faltar algun gadget, el podem afegir nosaltres mateixos. També podem sincronitzar el nostre perfil d’aquesta plataforma amb els totpoderosos Facebook i Twitter. També disposa de widgets per a que compartiu a les vostres webs, els gadgets que teniu, que heu tingut o que vos agradaria tindre (podeu veure el meu al lateral de la pàgina).

Per suposat, jo també tinc el meu perfil a aquesta pàgina i vos anime a participar-hi.

Pròximament s’implementaran més canvis destinats, supose, a potenciar encara més els aspectes de xarxa social. És el que han anomenat gdgt 2.0 (encara en beta privada).

Via | gdgt.com


L’agenda de les Falles 2011 al Google Calendar

Si utilitzeu Google Calendar, i nos voleu perdre cap acte de les Falles 2011, o sou dels que vos agrada saber a quin pirotècnic li toca disparar cada dia a la Plaça de l’Ajuntament, vos recomane que afegiu aquest calendari de Google Calendar que inclou tot el programa oficial de les Falles 2011.

Llàstima que està fet pel portal de Las Provínciasfallasvalencia.es, el que bàsicament vol dir que està tot en castellà.

Google Calendar: Programa Falles València 2011.


Les mascletaes al vostre ordinador o smartphone

Les mascletaes hi ha que viure-les en persona. Qualsevol altre mitjà no et dóna ni una idea aproximada de les sensacions, olors, sorolls, visió, etc… d’una mascletà in situ.

No obstant això, si no teniu la possibilitat de vindre i vos voleu llevar el mono amb un succedani, ara ho podeu fer des del vostre ordinador o smartphone. Així ho anuncien a la web de la Junta Central Fallera (en castellà, clar que sí),

Ací teniu la primera mascetà de 2011, retransmesa pel mitjà de comunicació amb més prestigi a Europa (després de la BBC), Canal 9. Abans hi havia un altre. Un tal Tele3 o una cosa així, però un bon dia ja no es veia.


Via | JCF


Pel·lícula: Black Swan (2010)

[Puntuació: 8/10]

Aquesta matinada es fallaran els premis Oscar, i ahir vaig anar a vore un dels premis més cantats (juntament amb el de millor actor) el de millor actriu per a Natalie Portman per Black Swan (Cigne Negre). He de dir que estic d’acord amb les apostes. M’ha agradat molt la Portman en un dels seus papers més obscurs i truculents de la seua carrera. No era fàcil d’interpretar ja que el personatge té uns grans canvis de comportament i personalitat.

Com que anava únicament a veure a la interpretació de la Natalie Portman, m’ha sorprès la magnífica realització. M’han encantat els plànols, els moviments de càmera i l’estètica general del film. L’adaptació de la banda sonora del Llac dels Cignes també ajuda a crear l’ambient i la tensió del film.

La pel·lícula falla en el guió. Llàstima la linealitat i previsibilitat de la història, ja que d’altra manera haguera sigut una pel·lícula rodona.


Defensar TV3 és defensar la dignitat dels valencians

Que impedisquen l’emissió d’un mitjà de comunicació sempre és una acció feixista, condemnable i deplorable. Que els responsables de governar, suposadament en favor del poble valencià, siguen els responsables del tancament de les emissions de l’única cadena de televisió que emetia íntegrament en la nostra llengua, és l’acte més coherent que pot cometre algú que vol acabar amb la identitat i la dignitat del poble valencià.

El dijous, 17 de febrer de 2011, els valencians vàrem perdre alguna cosa més que un canal de televisió. I la prova d’això és la forta reacció de la societat valenciana en particular i la catalana en general. Des de Twitter es va fer palesa la indignació que s’estenia a tot arreu del territori. Fins al punt que es va dibuixar un nítid mapa de tot el domini lingüístic amb l’etiqueta #sensesenyal.


Aquesta etiqueta es va convertir ràpidament en Trend Topic a tot l’estat espanyol. Des de llavors les mobilitzacions i concentracions s’han anat convocant a tot arreu del territori i és que la gent ha dit PROU! Fins ací hem arribat. Prou de censura, prou d’atacar la llengua, prou de riure’s de nosaltres a la nostra pròpia casa. Ja n’hi ha prou. La més important és la convocada per a esta vesprada a la Plaça de la Mare de Déu, a la ciutat de València.

No és casualitat que tots els sistemes autocràtics tinguen com a objectiu primordial el control dels mitjans de comunicació. No es casualitat que el PP controle Canal 9 i haja tallat la senyal de TV3. I tot això em fa pensar que el sistema actual de democràcia representativa, no fa més que afavorir la perpetuïtat en el poder dels partits hegemònics, els nacionalistes espanyols (PP i PSOE). Qualsevol altra opció és amagada, silenciada, repudiada, infamada i en ocasions, criminalitzada. Patim des de fa temps una manca de qualitat democràtica. I no ens equivoquem, la democràcia és o no és, no s’hi valen mitges tintes. I al País Valencià no en tenim de democràcia a l’ús.


TweetDeck

[Puntuació: 9/10]

Si sou dels que utilitzeu a tot hora el Twitter i el Facebook, aquesta és sens dubte la vostra aplicació Android de capçalera. Des de Tweetdeck podreu gestionar els vostres comptes d’aquestes xarxes socials d’una manera molt intuïtiva i pràctica. A banda de la versió per a Android, Tweetdeck també compta amb una versió d’escriptori i una versió molt recomanable per a Google Chrome (a més a més de versions per iPhone i iPad).

L’única pega que li he trobat és que consumeix molts recursos, amb la qual cosa si anem curts de RAM ho notarem, sobretot al tornar a l’escriptori.

Ací teniu un vídeo amb el programa en funcionament.

Via | Android Market.


SuperGinger V-2x

[Puntuació:7/10]

Es tracta d’una ROM made in @superatmel, la qual cosa sempre és una garantia. Estèticament és impecable. M’ha encantat sobretot el fons de l’àrea de notificacions amb l’android. Està basada en Cyanogen i és una Froyo amb tocs de Gingerbread (com ara el teclat o el Market).

La pega és que no m’ha semblat del tot fluida. Almenys amb la configuració per defecte. De fet m’han petat diverses aplicacions per falta de RAM (tinc el hack de 15MB) i algunes aplicacions, com ara la galeria fotogràfica en 3d van molt lentes.

I pel que fa a l’escriptori crec que preferisc LauncherproADW, almenys pel que fa a fluïdesa a la meua Magic. En definitiva jo he tornat a Bi0hzR , que per al meu gust és la més fluïda i estable del moment.

No obstant això, si voleu provar-la vos deixe el fil de la ROM: Movilzona.