Tag: opinió

La independència serà plural o no serà

M’agradaria donar la meua lectura dels resultats de les eleccions catalanes del passat 25N i deixar-ho per escrit, més que res perquè si hui hi hagués un apocalipsi i desaparegueren tots els diaris del món excepte els espanyols, pareixeria que han guanyat els nacionalistes espanyols. Com ja he comentat este matí, toca fer un xicotet repàs per la premsa.

Però abans de repassar les elucubracions negacionistes faré la meua lectura, que al cap i a la fi és la lectura de qualsevol que sàpiga sumar.

En primer lloc cal destacar l’alta participació de prop del 70% que dóna una incontestable (inclús per als unionistes) legitimitat a la contesa electoral.

independència sí, però esquerres, també

Parafrasejant a Joan Fuster (El País Valencià serà d’esquerres o no serà), he titulat aquest article com a La independència serà plural o no serà. Crec que és aquest el missatge que la societat catalana ha expressat a les urnes. El President Mas ha intentat capitalitzar en exclusiva el moviment independentista, reclamant una majoria absoluta per a dur a terme la construcció de l’Estat Català des del prisma democristià. Però una part important de la societat catalana li ha dit: “independència sí, però esquerres, també”. I és des d’aquesta perspectiva que hi ha que felicitar a la societat catalana que no ha renunciat al debat dreta-esquerra, pel debat independència-dependència, si no que els ha compatibilitzat a la perfecció.

Capítol a banda mereixen les lectures esquizofrèniques (esquizofrènic és aquell que viu sense connexió amb la realitat que l’envolta) que en fan els mitjans de comunicació espanyols(istes). El nivell d’esquizofrènia és tal, que s’arriba a demanar la dimissió de qui ha guanyat les eleccions. S’imaginen vostès que Rajoy isquera reelegit després de les retallades i els diaris li demanaren la dimissió?

El resum que en faig jo al llegir les capçaleres madrilenyes és que o no han entès res o no ho volen entendre. El projecte sobiranista no és un projecte del president Mas, és un projecte del poble català, i així ho pot deduir qualsevol que faça la suma que ha fet el diari Avui. Això vol dir que el disseny del full de ruta serà més complex que si fos el projecte d’una sola persona, però al mateix temps vol dir que serà un full de ruta més segur, fruit del consens i la pluralitat, cosa que pot costar d’entendre en l’imaginari d’una societat, l’espanyola, acostumada a la polaritat bipartidista. És evident també la pujada del vot unionista, però es tractava d’això, de mesurar les forces d’uns i altres i amb una participació tan alta, crec que els unionistes acaben de conèixer el seu sostre electoral.

A aquells que usen l’argument de que CIU i ERC no deurien de pactar perquè estan a les antípodes l’un de l’altre pel que fa a política social, només hi ha que recordar els pactes PP-PSOE, per exemple al País Basc. Quan ha interessat un front nacional, l’han fet sense cap problema ètic.

Feu una ullada als diaris i jutgeu vosaltres mateixos.


Carta de protesta a ‘El Corte Inglés’

Aquesta és la carta que he enviat al departament d’atenció al client de El Corte Inglés (clientes@elcorteingles.es), a ran de que la multinacional espanyola retolara els llibres en valencià com a “lengua autonómica” i “otras lenguas“. Vos recomane fer el mateix.

Bon dia.

Ja fa molts anys que sóc client de la sua empresa i de la seua targeta de crèdit.

Vos escric per comunicar-vos la meua decisió de deixar de ser-ho fins que rectifiquen la seua actitud envers la meua llengua al seus centres.

L’oferta de llibres en valencià als centres de València, Castelló i Alacant ha sigut sempre insuficient, al meu parer. Però entenc que respon a criteris exclusivament comercials i si no tenen suficient demanda, entenc que reduïsquen l’oferta (encara que també es podria pegar la volta a eixe argument, dient que no hi ha demanda perquè no hi ha oferta).

Però el que m’ha indignat de manera majúscula ha estat vore retolat a les seues prestatgeries els llibres en valencià com a “lengua autonómica” o “otras lenguas”. Deurien de saber que el valencià és la llengua pròpia (i oficial) de gran part dels seus clients i retolar-la com si es tractara d’una llengua estrangera o una anomalia residual, és insultant i indignant.

Espere que entenguen la meua decisió i que entenguen també que recomanaré al meus familiars i amics que facen el mateix fins que vostés rectifiquen aquesta situació.


No estem al marge per gust, ens marginen

Ha tornat a passar. Passa cada dia sense que El Gran Públic se n’adone. El periodista Josep Lluís Fitó (@JLlFito), encarregat de les retransmissions a RTVV de l’esport nacional del valencians, la pilota, ha sigut apartat del programa poc de temps després que es coneguera que havia escrit un obra teatral crítica amb els corruptes (Corrüptia).

Primer, com a aperitiu del que finalment ha succeït, un dels capos de la màfia, Alfonso Rus, eixe “demòcrata” que vol matar a tots els que parlen i ensenyen a parlar el valencià, va censurar l’obra per a que no es representés al seu feu.

Josep Lluís Fitó, que participa de la companyia de teatre L’Enjòlit, ja va ser apartat en el seu dia dels informatius de la casa per denunciar la manipulació que patien. En definitiva, un altre home íntegre que passa a engruixir la llista de persones que són apartades del sistema de pensament únic. Una altra persona que s’ha de conformar a treballar des del marge. Un marge on cada vegada en som més, on ja quasi no cabem. Un marge que algun dia haurà de pegar-li la volta al calcetí i convertir-se en sistema. El nostre. El de tots.


Sobre el reconeixement internacional de Kosovo

Kosovo ja ha proclamat la seua independència. Tenim doncs, un nou estat al si de la UE. O no?

Efectivament són molts els estats de la UE que han reconegut ja a hores d’ara al nou Estat Independent de Kosovo, però no sols a la UE, sinó que estats del pes internacional del EUA, també han reconegut al nou estat.

Tot i tot el govern espanyol s’ha negat a reconèixer la independència de Kosovo, amb la coartada de sempre, “senyora, és que li falta un paperet“. A aquestes alçades ja ningú se sorprèn de la decisió del govern de Zapatero, ja que aquest no ha fet sinó ser coherent amb la seua política interior.

Malgrat això, al govern espanyol li ha faltat, una vegada més, amplitud de mires, sentit comú i respecte al dret inherent dels pobles a l’autodeterminació. I per què dic açò? Doncs perquè, si bé és cert que des del punt de vista del Dret Internacional a Kosovo li manca una resolució de les Nacions Unides (un paperet), no és menys cert que ningú, amb un mínim de sentit comú, pot veure amb mals ulls que una nació assolisca de manera pacífica, democràtica i legítima, la decisió que només a ells li correspon, la d’autogovernar-se al sí de la comunitat internacional que a hores d’ara debat el seu ampli reconeixement.

Amb més o menys rapidesa, amb més o menys reticències, és qüestió de temps que el món salude un nou estat construït pacífica i democràticament.

Felicitats, Kosovo. Prenem nota.


Llibertat vs Seguretat. L'etern debat

OpinióEm de triar entre llibertat i seguretat? És possible un equilibre entre ambdós conceptes, o això és una utopia? Aquestes preguntes estan presents en l’etern debat entre la protecció de l’exercici de les llibertats individuals i el dret a la seguretat.

Fa uns dies assistíem a la notícia de que 14 persones havien estat detingudes per la seua presumpta vinculació amb el terrorisme islamista. I tot just hui, podem llegir que dos dels detinguts ja s’han posat en llibertat, després de passar més de 72 hores incomunicats en aplicació de la llei antiterrorista. Sembla que són acusats de tinença de materials suposadament destinats a l’elaboració d’explosius.

Entre els materials trobats durant l’escorcoll es troba la nitrocel·lulosa, que d’acord, pot ser usada per l’elaboració d’explosius, però també per a material fotogràfic, com matèria primera en l’elaboració de pintura, laca, vernissos, tinta, etc…

Aleshores, està legitimat l’Estat per a intervenir en aquest moment tant primitiu de l’íter críminis ((del llatí, carrera del delicte))? O s’hauria d’esperar a tindre proves de les quals, i sense cap mena de dubtes, s’inferira la imminent comissió d’un delicte?

És una qüestió àmpliament debatuda i sobre la que no existeix consens. Però en una societat com la nostra, ha de prevaldre la presumpció d’innocència, la prova de càrrec i la llibertat individual, per damunt de les actuacions més o menys arbitràries, més o menys “preventives”, sustentades moltes vegades per l’enarborada bandera de la seguretat ciutadana.

El jurista Sebastià Salellas, explica a un vídeo a Vilaweb la seua opinió al respecte d’aquest cas. Destaca aquesta sentència:

l’actuació de la policia és injustificable, perquè, de material d’aquest, se’n pot trobar a moltes cases i no prova que els detinguts preparessin cap acte terrorista (…) de les detencions per possibles vincles amb el terrorisme gihadista fetes per la policia espanyola entre el 2001 i el novembre del 2006: un gran percentatge de detinguts són alliberats sense fiança (gairebé la meitat), o absolts després de mesos o anys de presó provisional per manca de proves o per proves no concloents.

Seguretat sí. Però no a qualsevol preu.


Enèsima sentència que reconeix que el català i el valencià són la mateixa llengua

Doncs això. Enèsima sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJ), que reconeix que el català i el valencià són la mateixa llengua. Concretament es tracta de la sentència número 13 (sense contar la del Tribunal Suprem i la del Tribunal Constitucional).

Malgrat tot, la Generalitat Valenciana continua sense acceptar el títol de filologia catalana com a equivalent al de coneixements del valencià. Una demostració més de que la Generalitat es passa la ciència, la legislació, les sentències i la cultura des valencians pel folre dels collons (amb perdó pel de “folre”).

No desesperem que pam a pam, anirem carregant-nos de raons, ells es carregaran de desraons i arribarà un moment en que l’evidència serà tan gran que serà impossible d’amagar.

Algú va dir:

Es pot enganyar a uns pocs, tot el temps; o a tothom durant una estona; però resta impossible enganyar a tothom, tot el temps.


Font:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2689765

http://www.valencia.edu/~webuv/noticies/noticia.php?idnoticia=6015