Category: Calaix

Trau partit del Big Data

Vivim una era cada vegada més digital. Això implica que l’ús de la computació s’ha estès molt a tots els àmbits de la societat i això té un efecte col·lateral evident, l’acumulació de dades. Bases de dades de clients, estadístiques de vendes, de visites a la pàgina web, a les xarxes socials, etc. Tot això és el que es coneix com a Big Data. Llavors ens preguntem com podeu treure profit de totes eixes dades i d’altres a les quals tenim accés públic. Doncs existeixen un munt d’eines de codi obert que ens faran la vida més fàcil en aquesta tasca del que s’ha anomenat intel·ligència corporativa.

El llenguatge R

En primer lloc tenim el llenguatge de programació R. Un llenguatge dedicat a l’anàlisi estadística abastament usat arreu del món, inclús per grans corporacions com Twitter pel seves potents capacitat d’anàlisi i de representació gràfica. Al principi pot resultar un poc descoratjador degut a la pronunciada corba d’aprenentatge i a l’ús de la consola de comandaments. No obstant hi han interfícies gràfiques com rStudio que ens poden fer més fàcil el seu ús.

L’entorn de desenvolupament Shiny

Shiny és un entorn de codi obert per desenvolupar aplicacions web amb R. Permet que l’usuari pugui interactuar amb les dades i visualitzar la seva consulta a l’instant. A la galeria de Shiny teniu uns quants exemples del que podeu fer:  http://shiny.rstudio.com/gallery/. Aquesta eina és especialment interessant per a institucions públiques que es vulguin sumar a les bones pràctiques de l’open data.

Article publicat originalment a Josep | Tecnologia responsable


Provant Ubuntu Gnome

Per a bé o per a mal, des de fa anys dir Linux equival a dir Ubuntu. El sistema operatiu mantingut per Canonical s’ha fet amb una bona quota dins del mercat dels usuaris de Linux, deixant darrere altres distribucions com Fedora, Linux Mint, Debian, OpenSuse, Mandriva, Arch Linux, etc… Els meus inicis amb Linux fóren amb l’entorn d’escriptori Gnome, un entorn que no està recomanat per a principiants ja que necessita de certes intervencions de l’usuari per tindre’l funcionant correctament, però que és molt estimat per usuaris avançats per la seua robustesa i estabilitat (sobre tot Gnome Classic). Segurament moguts per eixa cerca per tindre un sistema 100% funcional “out of the box”, Ubuntu substituí Gnome per Unity com a entorn d’escriptori per defecte. No obstant això manté una variant anomenada Ubuntu Gnome que ofereix una experiència força interessant d’usuari. En la seua versió 14.10 ve muntada amb Gnome Shell 3.12, però se li pot instal·lar Gnome Shell 3.14, tal i com ells mateixos expliquen. La veritat és que m’he dut una molt grata sorpresa amb Gnome 3.14, fins al punt de que l’he convertit en el meu entorn d’escriptori principal. Això sí, per fer-lo funcional 100% he hagut d’instal·lar els drivers propietaris de la tarja de vídeo (Pitivi feia congelar-se el sistema) i he instal·lat uns quants complements (tasca molt fàcil i intuïtiva de fer des de https://extensions.gnome.org/). Si ho feu us trobareu amb un bug que fa que els complements es desinstal·len quan reinicieu l’ordinador. Per a solucionar-ho heu d’iniciar la sessió triant “System default”. Ara Gnome no només té una estètica molt integral i atractiva sinó que resulta molt pràctica d’usar.

Captura de pantalla de 2015-01-11 17:50:36

El meu entorn d’escriptori amb Gnome 3.14

  Molts estareu pensant que hi ha alternatives més purament Gnome, com ara Fedora o Debian. He de dir que he provat Fedora 21 i algunes de les aplicacions que més use no em funcionaven o tenien errors. Segurament és una de les conseqüències de la Ubuntudependència, però crec que Ubuntu Gnome és l’equilibri perfecte entre la facilitat d’ús d’Ubuntu i la potència i l’estètica de Gnome.

Article publicat originalment a Josep | Tecnologia responsable


ERPnext, el WordPress dels ERP?

ERP són les segles en anglès de Enterprise Resource Planning (Planificador de Recursos Empresarials). Qualsevol que haja posat les seues mans a sobre d’un ERP sap que no són precisament eines senzilles, ni de configurar ni de usar. Dins de l’univers del codi obert hi ha un projecte que porta molt de temps sent el referent, Odoo (abans conegut com a OpenERP). Si bé ha millorat molt en quant a usabilitat i facilitat de configuració, encara està molt lluny de poder ser implementat per un usuari mitjà. Fa uns dies, un article a la revista digital Open Source, em va cridar poderosament l’atenció pel seu titular: “Un ERP de codi obert per a ser autoadministrat“. És això possible? Algú ha arribat ja a eixe nivell de facilitat d’implentació i ús? I damunt amb un producte de codi obert? Encoratjat pel titular vaig continuar llegint i les paraules del seu creador encara em van acabar de convencer més:

“El que pretenem és fer el WordPress dels ERP”. Rushabh Mehta
Doncs bé. Vos presente ERPnext. Un ERP de codi obert basat en Python i MariaDB, i desenvolupat paral·lelament amb el seu propi entorn de desenvolupament anomenat Frappe. Això és el que jo portava temps buscant. Una eina tan fàcil d’instal·lar i d’usar que “qualsevol” se la pogués instal·lar. Noteu les cometes perquè si bé disposen de diverses maneres d’instal·lar l’eina, algunes d’elles tan fàcils com un script que automatitza totes les accions, encara és necessari tindre certs coneixements de comandaments al terminal i disposar d’un servidor amb accés al shell. Per tant, encara no és possible d’instal·lar d’una manera directa a qualsevol servidor compartit. Un dels punts forts és un disseny actual i al dia amb les tendències en disseny pla i la seua facilitat d’ús amb un escriptori on tenim totes les aplicacions i una sèrie de menús força intuïtius. A més a més està molt ben documentada i és totalment gratuïta ja que els seus autors, a més d’alliberar el codi, han decidit basar el seu model de negoci en l’allotjament d’aquesta eina. Podríem dir que van en la bona direcció, però encara no em arribat a la destinació. Estarem atents a aquest programari.

Article publicat originalment a Josep | Tecnologia responsable


Residu Zero. Com reactivar l’economia sense carregar-se el planeta

Hui vos proposem una lectura. Un llibre que tot just ha aconseguit finançament a través d’un micromecenatge a verkami. “Residu Zero. Com reactivar l’economia sense carregar-se el planeta” és un llibre de Joan Marc Simó, responsable del projecte Zero Waste Europe. La idea que hi ha al darrere de tot plegat és fomentar que repensem el nostre sistema productiu i de consum per tal de reduir al màxim els residus i reutilitzar-los o reciclar-los per donar-los una segona vida.

La nostra indústria i el nostre alt nivell de consum fan que produïm grans quantitats de residus. Aquests s’han de cremar o soterrar amb el conseqüent efecte sobre el nostre medi ambient. També existeix el problema de la toxicitat de determinats components electrònics que són desmantellats en països del 3er món, moltes vegades per menors d’edat. Si som capaços de reutilitzar o reciclar part d’eixos residus evitarem eixos problemes i al mateix temps estarem reduint costos i despeses innecessàries. M’alegra molt que haja obtingut el finançament necessari perquè sens dubte serà una lectura que tindrà moltes coses a aportar.

Article publicat originalment a Josep | Tecnologia responsable


WordPress 3.8, l’actualització més important dels últims temps

La versió 3.8 del CMS més utilitzat del món, és una de les versions més esperades dels últims temps. La interfície d’administració s’ha renovat per complet, i ho ha fet, com no, seguint la moda del “flat design”. Disseny pla, contrastos alts, claredat i simplicitat. Personalment ho trobe tot un encert. Anem a repassar els canvis més destacats. Vos deixe directament els texts editats per WordPress amb les novetats:

Estètica moderna

aestheticsEl tauler nou té un disseny fresc i clar, que abasta la claredat i simplicitat.

Tipografia neta

typographyEl tipus de lletra Open Sans proporciona un text simple i amigable que s’optimitza per a la visualització en pantalles i mòbils. I és de codi obert, com ho és el WordPress.

Contrast refinat

contrastPensem que el disseny elegant no deuria sacrificar mai la facilitat de lectura. Amb un contrast superior i un tipus de lletra més gran i còmode, el disseny nou és fàcil de llegir i agradable per navegar.

El WordPress en qualsevol dispositiu

colorsTothom accedim a Internet de diferents formes. Amb mòbils, tauletes, portàtils, ordinadors — no importa què utilitzeu, el WordPress s’adaptarà i estareu a gust a casa.

Alta definició a alta velocitat

El WordPress és més agut que mai amb icones vectorial noves que s’escalen a la pantalla. Amb la supressió de píxels, les pàgines carreguen molt més ràpid, també.

Gestió refinada del tema

La pantalla de temes nova us permet inspeccionar els temes en un cop d’ull. O voleu mes informació? Feu clic per descobrir-ne més. Aleshores, seieu còmodament i utilitzeu les fletxes de navegació del teclat per veure cadascun dels que teniu.

Una millor experiència amb els ginys

themesArrossega i desa. Barres de desplaçament. La gestió dels ginys pot ser complicada. Amb el nou disseny, hem treballat fins a l’últim detall la pantalla de ginys. Teniu un monitor gran? Les diverses àrees de ginys s’apilen una a l’altra per utilitzar l’espai disponible. Utilitzeu una tauleta? Simplement polseu un giny per afegir-lo.

Twenty Fourteen, un arriscat tema nou de revista

twentyfourteen

Converteix el blog en una revista

Creeu un lloc web amb un bonic estil de revista amb el WordPress i el tema Twenty Fourteen. Trieu una graella o una presentació per mostrar el contingut destacat a la pàgina d’inici. Personalitzeu el lloc web amb tres àrees de ginys o canvieu la disposició amb dues plantilles de pàgina. Amb un disseny cridaner que la nostra marca de simplicitat, el Twenty Fourteen és el nostre tema predeterminat més intrèpid.

Article publicat originalment a Josep | Tecnologia responsable




La independència serà plural o no serà

M’agradaria donar la meua lectura dels resultats de les eleccions catalanes del passat 25N i deixar-ho per escrit, més que res perquè si hui hi hagués un apocalipsi i desaparegueren tots els diaris del món excepte els espanyols, pareixeria que han guanyat els nacionalistes espanyols. Com ja he comentat este matí, toca fer un xicotet repàs per la premsa.

Però abans de repassar les elucubracions negacionistes faré la meua lectura, que al cap i a la fi és la lectura de qualsevol que sàpiga sumar.

En primer lloc cal destacar l’alta participació de prop del 70% que dóna una incontestable (inclús per als unionistes) legitimitat a la contesa electoral.

independència sí, però esquerres, també

Parafrasejant a Joan Fuster (El País Valencià serà d’esquerres o no serà), he titulat aquest article com a La independència serà plural o no serà. Crec que és aquest el missatge que la societat catalana ha expressat a les urnes. El President Mas ha intentat capitalitzar en exclusiva el moviment independentista, reclamant una majoria absoluta per a dur a terme la construcció de l’Estat Català des del prisma democristià. Però una part important de la societat catalana li ha dit: “independència sí, però esquerres, també”. I és des d’aquesta perspectiva que hi ha que felicitar a la societat catalana que no ha renunciat al debat dreta-esquerra, pel debat independència-dependència, si no que els ha compatibilitzat a la perfecció.

Capítol a banda mereixen les lectures esquizofrèniques (esquizofrènic és aquell que viu sense connexió amb la realitat que l’envolta) que en fan els mitjans de comunicació espanyols(istes). El nivell d’esquizofrènia és tal, que s’arriba a demanar la dimissió de qui ha guanyat les eleccions. S’imaginen vostès que Rajoy isquera reelegit després de les retallades i els diaris li demanaren la dimissió?

El resum que en faig jo al llegir les capçaleres madrilenyes és que o no han entès res o no ho volen entendre. El projecte sobiranista no és un projecte del president Mas, és un projecte del poble català, i així ho pot deduir qualsevol que faça la suma que ha fet el diari Avui. Això vol dir que el disseny del full de ruta serà més complex que si fos el projecte d’una sola persona, però al mateix temps vol dir que serà un full de ruta més segur, fruit del consens i la pluralitat, cosa que pot costar d’entendre en l’imaginari d’una societat, l’espanyola, acostumada a la polaritat bipartidista. És evident també la pujada del vot unionista, però es tractava d’això, de mesurar les forces d’uns i altres i amb una participació tan alta, crec que els unionistes acaben de conèixer el seu sostre electoral.

A aquells que usen l’argument de que CIU i ERC no deurien de pactar perquè estan a les antípodes l’un de l’altre pel que fa a política social, només hi ha que recordar els pactes PP-PSOE, per exemple al País Basc. Quan ha interessat un front nacional, l’han fet sense cap problema ètic.

Feu una ullada als diaris i jutgeu vosaltres mateixos.


11 de febrer de 1983

Fruit d’una infinita cadena de “casualitats” que podem anomenar caos, destí, etc… anem fent tombs per la vida. Fets aïllats i aparentment sense importància alguna, acaben estant íntimament relacionats, fins al punt de resultar determinants.

El dia que encapçala aquest article jo tenia 1 any i 4 mesos. Tot just tractava de processar la gran quantitat d’estímuls que m’arribaven per tot arreu.

De la ràdio provenien estranys sons que pujaven al número u dels 40 principals a l’estat espanyol.

Al cinema es projectaven pelis com Blade Runner, que s’estrenava tot just un mes abans:

I en canvi, un fet que canviaria la meua vida (probablement per a sempre), passava desapercebut. Una xicoteta criatura arribava al món a pocs kilòmetres de ma casa. La vida d’aquesta criatura i la meua pròpia transcorrerien paral·lelament sense que cap dels dos fora conscient de l’existència de l’altre.

Fins que, espentats per la cadena d’esdeveniments de la que parlava al principi de l’article, les nostres vides s’entrecreuaren per un instant just 29 anys després del dia del meu naixement. Des d’aleshores els nostres camins ja no tornarien a ser completament paral·lels. Les lleis de la física actuaren sobre les nostres trajectòries fent-les trontollar fins que, arribats al moment actual, es fusionaren en una sola.

Ara només li demane al destí que mantinga aquest rumb in eternum.

Per molts anys.

T’estime, preciosa <3

 



L’agenda de les Falles 2011 al Google Calendar

Si utilitzeu Google Calendar, i nos voleu perdre cap acte de les Falles 2011, o sou dels que vos agrada saber a quin pirotècnic li toca disparar cada dia a la Plaça de l’Ajuntament, vos recomane que afegiu aquest calendari de Google Calendar que inclou tot el programa oficial de les Falles 2011.

Llàstima que està fet pel portal de Las Provínciasfallasvalencia.es, el que bàsicament vol dir que està tot en castellà.

Google Calendar: Programa Falles València 2011.


Les mascletaes al vostre ordinador o smartphone

Les mascletaes hi ha que viure-les en persona. Qualsevol altre mitjà no et dóna ni una idea aproximada de les sensacions, olors, sorolls, visió, etc… d’una mascletà in situ.

No obstant això, si no teniu la possibilitat de vindre i vos voleu llevar el mono amb un succedani, ara ho podeu fer des del vostre ordinador o smartphone. Així ho anuncien a la web de la Junta Central Fallera (en castellà, clar que sí),

Ací teniu la primera mascetà de 2011, retransmesa pel mitjà de comunicació amb més prestigi a Europa (després de la BBC), Canal 9. Abans hi havia un altre. Un tal Tele3 o una cosa així, però un bon dia ja no es veia.


Via | JCF